El castell de Sant Ferran té com a elements defensius fonamentals els baluards. El baluard és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa, situat generalment en els cantons dels murs de cortina, com a punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues. La seva aparició com a element defensiu assenyala l'origen de la fortificació moderna, és la base de la fortificació amb baluards a la qual pertany aquesta fortalesa.
Va néixer com a conseqüència de la introducció del canó en el combat. L'ús d'una artilleria eficaç va portar a reduir l'altura de les muralles i a augmentar el seu gruix; les torres, seguint el mateix procés, van anar evolucionant fins que es van transformar en baluards. El baluard té planta pentagonal, i està format per: les cares, que són els costats que formen l'angle sortint; els flancs, costats que s'uneixen a la cortina i des dels quals es flanqueja aquesta; i la gola, cinquè costat, generalment imaginari, que dóna a la plaça.
El de Sant Felip, al Nord-oest, i el de Sant Dalmau, al Sud-oest, són iguals entre si, són buits, tallats per la seva gola amb mur parapetat i fossat, en el qual hi ha cisterna i sortida al fossat principal.