El baluard és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa, situat generalment en els cantons dels murs de cortina, com a punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.
Sol tenir la forma pentagonal i, es compon de dues cares, dos flancs i la línia de gola per la qual s'entra a l'obra. El disseny del baluard i el fet que sobresurti del cos de la fortalesa permet cobrir els altres baluard és i els murs de cortina amb foc creuat.
El de Santa Tecla també conegut com a plataforma, és el menor de tots. Per la pròpia naturalesa del terreny, i el fet de cobrir el front millor defensat, va determinar que les seves dimensions fossin més reduïdes. També aquesta situació, que podríem anomenar de rereguarda, va donar lloc al fet que gairebé la meitat del seu espai fos ocupat per un polvorí. S'hi s'emmagatzemava tot el necessari per al funcionament de les diferents peces d'artilleria: espoletes, esquers, diversos tipus de metxa, etc. També es procedia a la càrrega dels projectils explosius. Aquesta obra té un tall en el seu gola amb un mur parapetat i fossat amb dos assortides al principal, una a cada un dels flancs i una porta d'accés a les cavallerisses al centre de la gola.
A principis de la dècada de 1930 aquest antic polvorí, ja en desús, va ser reutilitzat com cantina per a la tropa: l'anomenat Llar del Soldat. Per a això es va condicionar el seu interior i es va traçar també un pintoresc jardinet, molt al gust de l'època. De la mateixa tan sols ens queda un banc d'obra de disseny naturalista, imitant brancatges, i un deliciós arrambador de rajola, d'inspiració hispano-àrab. Aquest últim detall ens trasllada immediatament als ambients colonials del nord d'Àfrica i ens dóna una imatge de la influència que per a molts militars de l'època va exercir la seva estada al Protectorat del Marroc.