Les cavallerisses de la Fortalesa mesuraven en origen 320 metres de longitud. Durant la Guerra Civil, una part d'elles va ser utilitzada com a magatzem de munició, i en la voladura de 1939, va quedar reduïda a la meitat.
Dels 450 cavalls que va poder allotjar al seu dia, avui només hi hauria lloc per a 280.
El seu paviment inclinat de llambordes facilitava la neteja de la instal·lació, els residus líquids eren eliminats mitjançant les cunetes col·lectores.
La ventilació es trobava garantida per una successió de nínxols oberts en el fons de les pallisses.
Aquests nínxols connecten per la seva part superior amb unes xemeneies que els posen en comunicació amb l'exterior i en combinació amb els finestrals del costat oposat, facilitaven la ventilació de les galeries.
Quant als accessos eren còmodes, espaiosos i racionals. Dues sortides directes al fossat per al bestiar i àmplies escales per a la comunicació del personal amb el cos superior de la Plaça.
Les cavallerisses no tenen abeuradors aquests es trobaven en el fossat i a ells havien de ser portats els cavalls diàriament.
A les Cavallerisses va morir el general Álvarez de Castro.
El general Álvarez de Castro, el defensor de Girona, que va encoratjar fins a l'últim moment l'ànim de la defensa, té vinculats a la fortalesa de Sant Ferran els últims moments de la seva vida.
Girona va capitular el dia 10 de desembre de l'any 1809, i la seva guarnició va ser conduïda a França. Álvarez no va poder sortir de la plaça amb la resta de la guarnició, perquè la malaltia encara el tenia postrat al llit.
En sentir-se millor va demanar al general francès, Augereau, que li permetés descansar i recuperar-se en un poble del litoral, però li va contestar que marxaria a Figueres.
El dia 21 de desembre, a la nit, es van presentar a la seva habitació el corregidor i diversos gendarmes, i li van manifestar que d'ordre del rei Josep havia de passar a França com a presoner de guerra.
El general va sortir de Girona acompanyat pel seu ajudant, capità senyor Francisco Satué, i un criat, soldat del regiment de Sant Jaume, anomenat Ambrosio Gómez. Van arribar al Castell de Sant Ferran a les dues o les tres de la tarda del dia 22. Allà van ser allotjats al pavelló d'oficials a presentar els seus respectes.
Després van sotmetre al general Álvarez a reiterats interrogatoris que li esgotaven, ja que el seu estat de debilitat era gran.
A les dues de la matinada del dia 23 van ser conduïts a França, arribant el 24 a Perpinyà, on van ser allotjats a Castellet i els van ser tretes les armes.
Posteriorment, el dia 26, van ser tancats en un calabós. El dia 6 de gener de 1810, van ser trets de Perpinyà i endinsats a França, arribant el 18 a Narbona; el dia 19, el general va ser separat del seu ajudant i conduït de nou a Perpinyà i d'allà a la fortalesa de Sant Ferran de Figueres, on va arribar el 21 de gener i va morir el 22.
El seu cos va ser enterrat al cementiri de Figueres. Hi ha un profund misteri pel que fa als últims moments del general; encara que s'ignoren les causes de la seva mort, la impressió popular dominant, va ser que havia estat sacrificat bàrbarament, el que va donar peu a la formació d'algunes llegendes.
Els historiadors més acreditats s'inclinen a pensar que la seva defunció va ser deguda a la malaltia que feia temps el consumia, incrementada, per descomptat, pel tracte inhumà que va ser objecte.