El baluard és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa, situat generalment en els cantons dels murs de cortina, com a punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.
Sol tenir la forma pentagonal i, es compon de dues cares, dos flancs i la línia de gola per la qual s'entra a l'obra. El disseny del baluard i el fet que sobresurti del cos de la fortalesa permet cobrir els altres baluard és i els murs de cortina amb foc creuat.
La fortificació moderna sempre ha tendit, en el possible, a diferenciar i separar les zones d'allotjament i serveis, de les obres interiors i exteriors o zones de combat.
Una mostra de la típica zona de combat la tenim al baluard de Santa Bàrbara, el major dels sis amb què compta el Castell de Sant Ferran.
La presència dels turons propers al baluard de Santa Bàrbara, i sobretot la gran extensió de camps de conreu situats davant seu i perfectament apte per a l'excavació de trinxeres feien d'aquest front el més perillós i, per tant havia de ser el millor defensat. Per això són les grans dimensions d'aquest baluard així com les del hornabec de Sant Zenó, situat davant seu i també el més gran de la Fortalesa. Per aquests motius es va construir una altra obra per donar-li major defensa. Es tracta del cavaller inacabat situat a l'interior del baluard de Santa Bàrbara.